Procediment tàctic en el que un jugador amb baló realitza una passada a un company més avançat i tot seguit intenta desmarcar-se del seu defensor per tornar a rebre el baló.
La passada i vaig es fa servir fonamentalment contra defenses obertes i en el contraatc amb suport.
Per estos motius té tanta importància en la iniciació. És un dels primer procediments tàctics a
utilitzar en l’aprenentatge del joc col·lectiu.
Explicacio sencilla de com es realitza el passe i vaig
Posició
És la postura que adopta el porter per a facilitar els seus desplaçaments i aturades amb la màxima velocitat d’actuació.Esta posició ha de ser equilibrada, còmoda i d’atenció permanent. I si bé no hi ha una única manera, si que existeixen unes posicions més adequades, com: peus
en contacte amb el terra amb els talons lleugerament alçats; cames simètriques, un poc separades i lleugerament flexionades repartint el pes entre les dues; braços un poc separats del tronc i elevats a l’alçada dels muscles.
Situació
És el lloc que el porter ocupa en cada moment.
I així tenint en compte que el porter ha d’estar situat sempre en l’eix format pel baló i la porteria, la major o menor distància respecte de la línia de porteria vindrà determinada per: biotipus del porter, distància del baló, angle del baló.
Desplaçaments
Els desplaçaments del porter estan en funció de la situació del baló i de la predispoció del posseïdor del baló.
En la posició de preaturada el porter es desplaçarà lateralment d’un costat a l’altre de la porteria descrivint un semicercle.Les formes de desplaçar-se lateralment seran: passes alternatives,
passes simultànies (xicotets salts amb les dues cames).
Aturades
En funció de la distància del llançament, s’establix la necessitat d’executar dos tècniques d’aturada:
1.- La intervenció davant mitges i llargues distàncies, aturada en bloc, que busca interceptar el baló en la seua trajectòria, anant al seu encontre.
2.- La intervenció davant llançaments de curta distància, aturada de reflexes, que busca oferir la màxima superfície corporal per cobrir la porteria, donades les nules possibilitats d’interceptar la trajectòria de manera conscient. És a dir, el baló li pega al porter, no és el porter qui l’atura
Diferents excercicis de porter,com es pot vore a de realitzar desplaçaments i aturades molt rapides
Marcatge a distància.
Fonamentalment es tracta d’un control visual, que s’efectua davant un oponent llunyà. El defensor ha d’estar situat entre l’oponent i la porteria. A més, a banda d’esta vigilància el defensor ha de col·laborar amb la resta de companys (ajuda, basculació, interceptació,...)
- Marcatge de proximitat.
Existixen dos formes d’actuar: impedir la seua progressió a zones d’eficàcia i impedir la recepció del baló.
- La interceptació.
És molt important treballar-la ja en la iniciació com una intenció tàctica. Però tècnicament, ja en atac posicional es produirà en marcatges de proximitat, on es puga assegurar que si es produïx la passada el defensor pot arribar a interceptar-la. A més la interceptació ha de ser sorpressiva i realitzada en el moment oportú.
Oponent amb baló:
- Marcatge a distància
Acció defensiva a realitzar contra un oponent que progressa botant el baló. Existix un doble objectiu: allunyar a l’oponent de les zones d’eficàcia i intentar recuperar el baló mitjançant una acció sorpresa.
Si no es pot recuperar el baló, almenys intentar que l’adapte amb les mans per acotar-lo al cicle de passes.És molt important el manteniment de la distància adequada en funció de la proximitat a la nostra porteria.
- Marcatge de proximitat
Fonamentalment es realitza en espais reduïts. Els objectius a aconseguir són: evitar el llançament,dificultar la passada, impedir la progressió de l’atacant.Com a principi d’actuació procurarem que l’oponent no ens supere pel costat del seu braç executor (punt fort), i treballar molt els desplaçaments amb les cames per tractar d’anticipar-se o dificultar al màxim la iniciativa de l’atacant.
- El blocatge.
Acció tècnica que pretén interceptar la trajectòria del baló en un llançament contra la nostra porteria. Apareix quan no s’ha aconseguit un bon marcatge de proximitat. La forma de realitzar el blocatge estarà relacionada amb el tipus de llançament, però com a norma general intentarem interceptar la trajectòria del baló amb els dos braços extesos cap al baló.
- La despossessió.
Acció sorpressiva en la que s’intenta llevar-li el baló a l’atacant. En la pràctica i seguint el reglament sols es pot efectuar qual l’atacant està botant el baló.
Acció sorpressiva que busca l’ocupació d’un espai eficaç abans que
el defensor, eludint així el seu marcatge.
Consideracions fonamentals: es realitza sense baló; la correcta
realització exigix un domini dels desplaçaments i dels canvis de ritme i
direcció.
Aquest video ens explica molt facilment com es realitzen els desmarcaments:
A continuacio amb aquest video es mostra diferents excercicis per a millorar el desmarcament:
La FINTA
Atacant amb baló que intenta
superar un defensor, realitzant una acció
prèvia per enganyar-lo i una posterior per
aprofitar l’engany.
Consideracions fonamentals: en la
finta sempre ha d’haver-hi una xicoteta
aturada i un canvi de ritme posterior; es
fa imprescindible el domini de les accions
tècniques en espai reduït i amb defensa
pròxim; és important que l’acció inicial
represente un perill clar per al defensor,
perquè en cas contrari l’engany no es
podria produir; la reiteració d’un mateix
tipus de finta va en detriment del factor
sorpresa, per la qual cosa no és
aconsellable; procurar buscar la
continuïtat en el joc passant el baló a un
company si no s’aconseguix èxit
ràpidament.
Tipus de fintes: fintes de passada (quan l’engany s’intenta
mitjançant una passada), fintes de llançament, fintes de desplaçament
(engany amb una trajectòria)
Defectes més freqüents: poc èmfasi en l’acció inicial o d’engany;
poca protecció del baló, no valorar l’escàs èxit d’una finta, produint una
pèrdua de continuïtat en el joc i un benefici per a la defensa; realitzar
l’acció d’eixida de la finta massa prop del defensor.A continuacio:
Llançament del baló contra el terra sense que existisca pèrdua de control sobre ell. Els tipus de bot venen determinats per: nombre de bots (unitari, continuat), alçada del baló durant el bot (baix o de protecció, alt o de progressió), trajectòria del baló (vertical, oblicu). Consideracions fonamentals: no es deu progressar botant si existix un company desmarcat i en bona posició per rebre el baló; mirar el baló el menys possible; protegir sempre el baló durant el bot de l’adversari, col·locant-se l’atacant entre el baló i l’adversari; imprescindible el domini del bot amb les dues mans indistintament. En aquest video realitzat per alumnes de Inef,ens expliquen com realitzar distints tipus de bots:
Sense dubte és el gest tècnic que més transcendència té en el joc, per la qual cosa el seu domini es fa imprescindible en qualsevol jugador. Ara bé, s’ha de realitzar en el moment oportú, amb rapidesa per tal de ser sorpressiu, ha de ser precís (bona punteria i fora de l’abast de la defensa i el porter), procurar que siga variat en quan la seua execució i per últim tractar que siga potent. Els llançaments poden ser de varis tipus en funció del salt o no del jugador, de la posició del tronc i de l’armat del braç. Defectes més freqüents: armat del braç curt amb poca projecció cap a darrere, colze baix, excessiva flexió de les cames en el llançament en salt, excessiva rigidesa en la mecànica d’execució. Maikel Nuñez entrenador de Balonmano del Club Handbol Sant Quirze ens explicara el llançament del balo,i els diferents tipus
És la forma habitual de trasllada el baló d’un jugador a altre. Ha de
seguir uns principis bàsics: principi de la precisió, seguretat, no mirar el
baló ni al possible rebedor per evitar l’anticipació defensiva, conéixer el
major nombre possible de tipus de passades.
Defectes més freqüents: falta de coordinació entre les passes i el
moviment de tronc-braç, passar habitualment amb la mateixa cama del
braç executor avançada, el colze del braç executor massa baix, no
mantindre l’amplitud del camp visual durant l’execució de la passada
Diferents passes utilitzats:
https://www.youtube.com/watch?v=ohnE1TP53oY
Directament relacionada i consecutiva a la passada, és la tècnica
que adapta el baló a la ma després de la passada.
Caldrà recordar que en la recepció sí que s’ha de mantindre
contacte visual amb el baló, però en el moment del contacte ja s’ha de
buscar possibilitats de passada, els braços busquen el baló i en el moment
de la recepció es flexionen cap al cos per tal d’esmortir la força de la
passada
Errors frequents:
A continuacio en aquest video es pot vore Errors-Correccions habituals dels pases
Podem considerar-los com el suport de la resta d’accions, ja que un percentatge altíssim d’intervencions es realitza en desplaçament.
La característica més important és que han de realitzar-se de forma equilibrada.
Podem distingir dos grans blocs de desplaçaments sustancialment
diferents: sense baló i amb baló.
- Desplaçaments sense baló. Són molt variats i la utilització d’un
tipus o altre estarà en funció d’aconseguir la màxima eficàcia
en cada moment.
- Desplaçaments amb baló. Són igualment variats però venen
determinats per un aspecte reglamentari bàsic, sols es poden
donar 3 passes sense botar el baló.
Igualment tan important són els desplaçaments com les
aturades, i ens referim a: canvis de direcció, canvis de ritme i
aturades.
